melòman -a adj i m i f

Definició

Que té passió per la música.

Durant el concert, els roncs d’en Joan a primera fila van escandalitzar els melòmans.

Etimologia

De melo-, forma prefixada del mot grec mélos, ‘cant’ (d’on també provenen melodia o melodrama), i -man, forma sufixada del mot grec manía, ‘mania, bogeria’, amb la qual es construeixen mots com ara cleptòman, megalòmana, piròman, etc.

Usos

  • La gent abans cantava molt. Em sé de memòria un bon grapat de trossos d’òperes i sarsueles que mon pare cantava a totes hores. Eren freqüents les reunions de veïnats en sessions musicals i cadascú hi posava l’instrument que tocava o la seva veu. Eren melòmans aficionats sense cap mitjà. Aprenien de memòria els llibrets i anaven a totes les representacions musicals que se donaven a Ciutat.

    Conxa Forteza, «Jacques Brel i altres músiques» (Diari de Balears, 15 d’octubre del 2008)
  • Reconeix que els responsables que s’iniciés en la música són uns pares que es projectaven en la figura del fill. «La meva mare és una pianista frustrada i el meu pare un melòman empedreït. Sóc un d’aquells fills als quals els seus pares han volgut donar tot el que ells no van poder tenir», comenta. La música, però, no entrava en els seus plans.

    Fiona Ripoll, «Llibert Fortuny: bufa que fa fort» (Jaç, núm. 3, estiu 2004)

Tema de la setmana

Mots melòmans

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sonatagemat -ada