malfiança f

Definició

Manca de confiança.

En veure que no complia les promeses que havia fet, la malfiança es va escampar entre els seus seguidors.

Etimologia

De mal i fiança, de fiar, del llatí vulgar fidāre, alteració de fīdĕre, ‘fiar, confiar’.

Usos

  • La por a l’altre és una de les pors més antigues. Els marroquins de Barcelona tenen por. No gosen sortir al carrer. Diuen que, al metro, els miren malament. Els palestins s’han tancat a les cases i a les pensions. Fins i tot les prostitutes marroquines que treballen pels volts de la Rambla adverteixen que perden clients. Als grans magatzems de Barcelona, controlen tots els àrabs que hi entren. I, a can McDonald’s, els qui fan cara de moro són mirats amb malfiança mentre endrapen una hamburguesa.

    Montserrat Roig, «La por a l’altre», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 163
  • La llarga espera es fa anguniosa.
       —L’Irla no ve —diu un.
       —En Rouret no torna —diu l’altre.
       Sense ésser clarament formulada, es transparenta una doble sospita: ja deuen ésser a França! Entre realitats i suposicions, la renglera dels fugitius augmenta. I els consellers Tarradellas, Sbert i Bosch-Gimpera, són de debò a Olot? No seran ja fora també? S’ha creat un ambient de malfiança general. Tothom sembla sospitós d’haver fugit o de voler fugir. Si aquell company que fa unes hores era al vostre costat, se n’ha anat de sobte cap a França sense dir res, qui assegura que aquest i aquest altre no pensen ara mateix fugir o no tenen preparada ja la fugida? A través de les paraules i de les mirades, hom endevina que aquest pensament es fa obsessionant.

    Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (Barcelona: Acontravent, 2014)

Tema de la setmana

Mots amb el sufix -ança

Enllaços

5 comentaris a “malfiança”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Hi ha una accepció del verb “malfiar-se” que era usual a Perpinyà i que ara tendeix a desaparèixer: és la de “tenir un pressentiment”.

    Ex: Era ell el culpable. Ja me’n malfiavi!

    Respon
  2. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    A les terres de Girona no fem servir aquesta paraula com a substantiu. Més aviat la diem com a verb. “Malfiar-se” d’una persona és no tenir-li gens de confiança.

    Respon
  3. Esteve Grau

    De fet, el comentari d’en Josep Bataller ve a confirmar el que, en paraules potser inexactes, diria que és una característica general de la llengua: la preferència per les formes verbals i la funció secundària (tampoc no estic segur de l’exactitud de dir-ne “secundària”) dels substantius.

    Respon

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gaubançacóp