Definició
Acció de maldir, de dir mal d’algú.
El candidat és vÃctima de la maldiença dels seus adversaris.
També: maledicència
Etimologia
De maldient (‘que diu mal dels altres’), de maldir (‘dir mal d’algu’; no ho confonguem amb maleir), de mal i dir, del llatà vulgar tardà dire, llatà clà ssic dīcĕre, mateix significat.
Usos
Josep, adonant-se de la situació anòmala d’una gestació sense convivència que podia causar maldiences, prefereix endur-se la noia a Betlem (per un simple cens d’Herodes, no estava pas obligat a anar-hi), on no deuria pas ser gaire ben rebut a casa dels parents…
LluÃs Busquets i Grabulosa, «Els secrets de la famÃlia de Jesús» (El Temps, 14 de desembre del 2004)L’Úrsula seguia deambulant per l’insomni sense neguitejar-se. Ja l’hi havia sentenciat la Presentació, la llevadora que a hores perdudes feia de remeiera: «Cada deu anys dormirà s una hora menys». Devia ser que amb la seva edat ja havia esgotat les quotes. En realitat dormia entre becaines i mai no tenia el sentiment de caure en un son profund. Quan va sentir el molt poc soroll que feia en Llorenç, se’l va imaginar descalç. Era bell, aquell xicot, molt, però la nena no hauria de voler-lo al llit. Només li portaria complicacions, maldiences i altres conflictes més difÃcils d’entendre i de resoldre.
LluÃs Llach, Les dones de la Principal (Barcelona: Empúries, 2014)
Tema de la setmana
Mots compostos amb mal-
