Tenim menjar per al pare i per a la mare, sense comptar el que guardo al sac. Amb això, ves de no fer el llepafils ara, tu. Abans de les sis del vespre ens ho hem d’acabar tant si tenim gana com no, perquè allà on dormirem t’escorcollen tot el que portes, i a mi no m’agrada que es pensin que visc de caritat.

Joan Puig i Ferreter, Camins de França (1934)

Coses de malalt, és clar. El costat dret em punxa de vegades, potser per aprensió o pel que sigui. M’arreglo la manta i continuo llegint l’alfabet de bombetes: «Quinze morts a França… Dotze a Itàlia… Trenta-cinc a l’Argentina…» La veritat és que ja no hi trobo plaer. Que en som, de llepafils! Com ens arriben a embafar, els requisits! Ja només em dóna gust plànyer-me a mi mateix. De tant en tant, em giro cap al mirall de la cònsola i sorprenc una mirada trista i un somriure furtiu, un plec de llavis eixuts que em fa molta companyia.

Pere Calders, De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)