La setmana dels barbuts és aquella setmana de gener considerada la més freda de l’any, en el santoral de la qual figuren els sants d’una ancianitat més respectable, d’unes més fluents i copioses barbes. Es podria sempre discutir si aquesta setmana és la més freda de l’any. De les profecies basades en l’empirisme meteorològic, però, no se’n pot pas fer gaire cas. Sabem que a l’estiu fa calor i a l’hivern fa fred, encara que moltes vegades tot faci suposar que ho ignorem. El que per ara i tant no podem fer és localitzar en forma de profecia unes màximes i mínimes del termòmetre damunt d’espais de temps determinats. Hi ha hagut anys —pocs, certament— en què la setmana dels barbuts ha estat la millor que ens ha ofert el gener inhospitalari. En altres, ha estat la més freda de l’any.

Josep Pla, Les hores (Barcelona: Destino, 1971)

Més enllà d’amors i llunes, hui comença la setmana dels barbuts, que és també la setmana dels esternuts. Arriben els dies més freds de l’any, quan es commemora l’onomàstica de Sant Pau (dia 15), sant Antoni Abat (17) i sant Maür (18), tres sants representats amb llarga barba entre els que de vegades també s’inclou a sant Vicent Màrtir (22), patró de València a qui el cap i casal festejarà el diumenge que ve.

Paco Cerdà, «D’amors, el primer; i de llunes, la de gener» (Levante, 15 de gener del 2012)