impromptu m

Definició

1  Composició musical breu, de forma lliure i estil brillant, basada en la improvisació.

Chopin i Schubert van compondre famosos impromptus per a piano.

2  Per extensió, improvisació, cosa feta a corre-cuita.

Etimologia

Del llatí in promptu, ‘de sobte, tot d’una’.

Usos

  • Aquest escrit [«Sobre la cuina»] és en realitat un impromptu descosit i ràpid. A l’última cosa a què aspira és a qualsevol forma de gravetat. La paraula «impromptu», en els diccionaris de música, vol dir una improvisació vagabunda i errívola. És la paraula més adequada, potser, per a qualificar aquestes ratlles.

    Josep Pla, «La substància» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 277

Tema de la setmana

termes musicals

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tessituragralla