Definició
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’. Originalment expressa un concepte filosòfic; s’usa també en el món de l’art quan es fa referència a vasos de tal manera atapeïts de figures geomètriques que sembla que realment es tenia por de deixar algun espai buit. Actualment s’aplica en un sentit més general.
Semblava que l’aparador l’havia arranjat algú amb horror vacui, perquè estava tot atapeïdíssim.
Usos
Aquesta referència a Webern, en relació amb la importància injustament menystinguda del silenci, és molt pertinent i encertada. També ho és la denúncia de l’horror vacui sonor que predomina en aquesta societat nostra; la insofrible omnipresència de musiquetes a tot arreu encara s’agreuja amb aquest costum irritant que s’ha estès entre els adolescents, el d’anar pel món amb l’altaveu del telèfon mòbil vomitant la seva execrable música per a retardats mentals. L’aposta pel silenci i la concentració és revolucionària, sens dubte, en aquest paisatge sonor ple d’excrements fins al capdamunt. Quignard subratlla amb raó la pèrdua de pes específic de la música allà on ha esdevingut omnipresent fins a la nàusea. Tampoc no cal ser Premi Goncourt per a adonar-se’n, que consti.
Guillem Calaforra, So i silenci. Assaigs sobre música (Barcelona: Riurau, 2010), pàg. 161En un simposi sobre periodisme celebrat a Roma, el cardenal Gianfranco Ravasi, ministre de Cultura del Vaticà, va dir que un dels trets —i vicis— de la informació actual és l’acceleració, «l’actualisme rabiós», és a dir, la tendència a voler tenir una notícia cada cinc minuts, l’horror vacui davant els silencis, la necessitat d’estar generant punts d’interès durant les vint-i-quatre hores al dia.
Narcís-Jordi Aragó, «Accelerats» (El Punt Avui, 6 de febrer del 2012)
Tema de la setmana
Expressions llatines