grallar v

Definició

Fer el seu crit estrident la gralla, el corb i altres ocells de la família dels còrvids o similars.

«Oc, oc!», gralla el corb amb la seva veu de nas.

«Una gralla que no calla | és una gralla que gralla, | dues gralles que no grallen | són dues gralles que callen» (Albert Jané).

Etimologia

De gralla (Corvus monedula), del llatí gracula, mateix significat. El nom de l’instrument musical (vegeu-lo aquí) té aquest mateix origen. El crit que fan els animals que grallen és el grall.

Usos

  • Prest començaria la fosca i la gent, asseguda als portals, es ventava i, resseca la gargamella, pegava una glopada del gerricó. A les estables, els animals bramulaven assedegats, encesos, amb l’aixafada submissió del patiment irracional. Al cel, volaven excitades gavines, grallant amb frenètica sonoritat: potser havien fugit de la costa, tement la tempesta que explotaria en carregar-se l’atmosfera una mica més.

    Baltasar Porcel, Cavalls cap a la fosca (Barcelona: Edicions 62, 1975)
  • Quan érem petits, a casa teníem una grua amb una ala trencada. Era molt mansa, i no ens tenia rancúnia per les males passades que li fèiem, i corria darrere nostre, tota ufanosa, i grallava quan corríem massa per a ella. Però a la tardor i a la primavera, quan volaven sobre el poble les bandades de grues, li venia un gran neguit, i jo ho entenia molt bé.

    Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan (Barcelona: Aymà, 1967), versió de Carme Serrallonga, pàg. 31

Tema de la setmana

Aquesta setmana, els ocells tenen la paraula

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escotxegarescatainar