Definició
Etimologia
Del llatà vulgar gurga, alteració del llatà clà ssic gurges, -itis, ‘gorg; mar fonda; gorja humana’.
Usos
He caminat fins a arribar al profund
, El callat (1956), dins Obra poètica completa (Barcelona: Edicions 62, 2001), pà g. 92
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües de silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de sÃmbols.
Ara vago perdut a dues llums
pel sempre clos enigma de la terra,
morós, interrogant, i creix la set
d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.El Camà de les Senyores, just a mitja muntanya, just al tombant on començava a aclarir-se el bosc, a les envistes dels jardins de les torres dels amos de la Colònia de La Farfutalla, amb la punta dels parallamps de la fà brica al fons de tot, on el riu feia una giravolta per enfonsar-se cap a les rescloses i gorgues de les Guilleries.
Retrat d’un assassà d’ocells (Barcelona: Labutxaca, 2011 [1987])
Tema de la setmana
Llocs on ens podem banyar o remullar Â
