gallòfol -a adj i m i f

Definició

Gandul; jove que no treballa i viu d’enganyifes.

També: gallof, gallofo

Etimologia

Del castellà gallofo, ‘pòtol‘, derivat de gallofa, ‘menjar d’almoina’, probablement del llatí galli offa, ‘mos del francès’, al·lusió al ranxo servit als pelegrins de Compostel·la. Una altra teoria faria derivar el mot de l’hebreu ganab, ‘robar’, d’on passaria a les llengües romàniques per via de l’argot dels malfactors.

Usos

  • I com que aquelles fatigues no em mataven, de vesprada, mentre la meua ama atenia els seus clients, jo me n’eixia a les places públiques a córrer-la amb els companys a jugar a la pilota, o a fer el gallòfol pel carreró de Palpacuixes, o sortia fora de la ciutat per assolellar-me o menjar alguna fruita de les abundoses hortes que circumdaven la bella població. O també vagava pels carrers de València, que per aquells dies estaven bastant esvalotats a causa de la Germania. Per tant, moltes coses vaig veure, d’aquella revolució, que ara us puc contar.

    Josep Lozano, Crim de Germania (Alzira: Bromera, 2005 [1984]), pàg. 198

Tema de la setmana

Crim de Germania, de Josep Lozano

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

torterolquedar tot en fum de botges