frisança f

Definició

Neguit de qui frisa, del qui desitja o espera amb impaciència.

No tinguis frisança, que tard o d’hora vindrà.

Etimologia

De frisar, alteració de frissar (probablement d’un llatí vulgar frictiare, ‘estremir-se de fred’, derivat de frigere, ‘tenir fred’, amb canvi semàntic a ‘estremir-se d’impaciència’), amb canvi de -ss- en -s- per confusió amb frisar, terme tèxtil.

Usos

  • No sents una frisança, dona? Digues:
    no et sents la primavera a les entranyes?
    Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobesse,
    te donaria un bes al mig dels llavis,
    al davant de tothom, sense vergonya
    de besâ i ser besat, que avui n’és dia.
    Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
    demà les neus blanquejaran la serra.
    La primavera és lluny del temps endintre,
    prô un dia com avui n’és la promesa.

    Joan Maragall, «Les minves del gener» (1891)

Tema de la setmana

Maragalliana

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

delir-setrafiquejar