fluixet fluixet

Definició

En veu fluixa, baixa; a cau d’orella.

Perquè deixés de plorar li cantava fluixet fluixet cançons de bressol.

També: baix-baixet, baix-baix

Etimologia

fluix — Del llatí fluxus, -a, -um, ‘fluid; fluix; feble’, participi de fluere, ‘fluir’.

Usos

  • De tots era sabut que se dedicava a la usura. Deixava doblers a gent de fora Carrer. Tothom estava convençut que el crim va ésser degut a la seva condició d’usurera i comès per gent coneguda, i no un simple robatori perpetrat per externs, com la policia volia donar a entendre. Se va interrogar molta gent, familiars, clients, argenters. Fluixet fluixet, tothom hi deia la seva, però no se va arribar a cap conclusió. Després d’un temps se va veure ben clar que a ningú li interessava aclarir els fets i s’hi va tirar terra damunt.

    Conxa Forteza, «El crim del carrer dels Bastaixos», dins Històries del carrer (Palma: Amics dels Arxius de Mallorca, 2006), pàg. 33
  • Com que no deia res, ella, sense deixar de mirar el cel de plom va dir qui t’ha donat permís per ficar-te en els meus assumptes.
       —És que jo…
       —No, no… —va fer ella, fluixet, fluixet—: Et pregunto qui t’ha donat permís.
       —Ningú. —En Valentí va acotar el cap, derrotat.
       —D’acord. Ara jo t’explicaré una cosa.

    Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)

Tema de la setmana

Mots repetits repetits

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rient rientseguit seguit