fer-la bona

Definició

Fer-la grossa, fer un bon disbarat, fer alguna cosa inconvenient.

L’he feta bona, amb la capsa de trufes que li he regalat: no sabia que era diabètica!

Usos

  • Un tros de paper de llibreta doblegat per la meitat i posat a la porta del taller que ella tenia al capdavall del carrer. Per a la Rosa, hi posava. El pare va venir amb el paper a la mà i jo vaig pensar que aquella vegada sí que l’havia feta bona, però jo era la seva preferida i ni amb això em pegaria. No, s’enfadaria, però mai no pegaria a una nena que fos la seva filla preferida. Era més normal que pegués als meus germans, a la mare.

    Najat El Hachmi, L’últim patriarca (Barcelona: Planeta, 2008), pàg. 197
  • —Què hi feu, a l’habitació del pare abat?
       La veu ens arriba des de la porta. És ferma i no sembla gaire amistosa. La Beatriu es queda amb el Malleus Maleficarum a les mans i jo a mig camí de tornar a lloc un dels volums que he agafat. En Guillem Rosa és assegut al llit i no fa l’efecte de parar gaire atenció a la veu que ens recrimina.
       Ara sí que l’hem feta bona, penso, però no dic res. Tinc la impressió que qualsevol cosa que digui serà inútil.

    Xulio R. Trigo, Els secrets de la reina (Barcelona: Labutxaca, 2009), pàg. 219

Tema de la setmana

Paraules i expressions relacionades amb les equivocacions 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

erroqui molt xerra, algunes n'erra