Hi ha fragments de vida màgica a aquests versos, un rastre de nostàlgia reivindicativa, un punt d’amargor i, alhora, un amor despietat pel país. També hi és tot això en les fotografies de Rafael López-Monné: l’escorça antiga dels fassers i les pedres, la llum misteriosa de la ciutat, de nit en un cotxe, mentre la pluja multiplica en cada gota els colors del fred.

, «Territoris» (Avui, 5 d’abril del 2004)

[Leipzig, 18 de setembre de 1907]  Surt d’ací, me torn aplegar amb l’amic Schulze, i cap a Palmengarten, un parc gros, d’arbres altíssims, a on hi ha un edifici que fa dues sales grandioses: una per festes i beure cervesa, règiament decorada, i per concerts musicals, i l’altra tota de vidres, plena de fassers, amb una temperatura ben alta perquè hi puguen viure i créixer. Hem presa una cervesa, i li hem estret cap a l’hostal. Hem trobat que mos bastava per avui.

Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [ed. original: Palma, 1908]), pàg. 156