estragat -ada adj

Definició

Cansat; sense força, vigor, delit, per l’excés de treball, d’exercici.

Se sentia estragat perquè l’havien fet treballar massa hores seguides.

Etimologia

Del castellà estragar, ‘fer destrossa’, del llatí vulgar stragare, ‘assolar, devastar’, derivat de strages, ‘devastació, ruïnes’. En alguerès es diu estrac.

Usos

  • En dies aixís, que tens l’ànima estragada, voldries tornar allà dins i tancar-t’hi com si et fiquessis a la closca d’un musclo, per acabar com vas començar. Com que el món cada vegada és més raro i gira del revés, val més buscar-se un refugi segur, tornar allà dins i pensar que els de fora ja s’ho faran. Sí, em sento amb l’ànima estragada, no ho saps bé prou. L’ànima, Bellesa, no aquella que ens deien que s’havia de salvar per no condemnar-se a les llames eternes de l’infern.

    Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Labutxaca, 2012), pàg. 179

Tema de la setmana

Llenguatge col·loquial de L’home de la maleta, de Ramon Solsona (Barcelona: Labutxaca, 2012) 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

baldeiogrimègia