Definició
Ésser molt dolent i induir els altres al mal; ésser el culpable que una cosa s’hagi esdevingut.
Aquests vailets són l’esca del pecat! No paren de fer punteria amb una pistola de balins.
L’esca és una matèria esponjosa molt seca, de procedència vegetal, que s’encén fàcilment amb una espurna. En sentit figurat, vol dir incentiu, causa, ocasió de malifetes, burles, accions dolentes, etc.
Etimologia d’esca
Del llatí esca, ‘aliment’.
Usos
[15 d’abril del 1919] Al cafè, Enric Frigola analitza frases. Diu: Per exemple, la frase: Paquita fou l’esca del pecat és d’un anacronisme total. L’esca s’ha acabat; de llumins d’esca, que feien aquella olor sulfúrica tan desagradable, ja no n’hi ha. Per a estar à la page, hauríem de dir, ara: Paquita fou l’encenedor del pecat. Després hi ha la segona part: aquesta tendència de comparar el pecat, la passió, amb el foc, quin sentit té? Que potser es vol donar a entendre que tot plegat implica un determinat punt de vitalitat i que l’estat de gràcia és el repòs, la indiferència, la mirada bleda i insubstancial? Què vol dir tot això? Vol dir que entre un estat i l’altre no hi ha més que una gradació d’intensitat biològica? Vol dir que per a ésser una bona persona s’ha de menjar fluix i vegetal i beure aigua? Examinar la significació de les paraules amb un cert criteri —diu Frigola— seria molt interessant.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 622
Tema de la setmana
Frases fetes del Quadern gris (1966), de Josep Pla