Josep Maria Casals, de Vic, ens envia uns versos de Josep M. de Sagarra, dedicats a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, que fan («ho escric de memòria», adverteix):
Vós que sou tan emporprada
’llibereu nostra ciutat
d’envegetes resclosides
que són l’esca del pecat.
I el Llibreter ens recorda que el títol d’una obra de Josep Palau i Fabre, representada a l’Espai Joan Brossa, era justament «La confessió o l’esca del pecat».

Comentaris recents
miranius, miraneies
-Què dius? -Miranius -Què deies? -Miraneies ...
miranius, miraneies
—Com te dius? —Miranius. —Com te trobes?...
miranius, miraneies
A casa l'àvia i la mare ho deien així: -Què di...
miranius, miraneies
A casa dèiem: – Què dius? – Peremanius ...
miranius, miraneies
Un retruc és un joc lingüístic humorístic i de...