Definició
Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida que cal.
Duia un vestit esquifit.
Molts joves que comencen a treballar ara guanyen uns sous esquifits.
Etimologia
Probablement de l’occità antic escafit, forma també del català antic i dialectal, emparentat amb el francès antic eschevi, ‘espigat, alt i prim’; d’origen potser preromà, indoeuropeu.
Usos
Que el món sigui tan bonic i nosaltres ens hi tombem d’esquena per fabricar-nos els nostres sòrdids inferns… Pobre Soleràs! «L’infern que em fabrico per al meu ús particular és notablement esquifit —m’havia dit—, i no m’hi queda lloc per a ningú més.» Per què m’evita, a mi, l’única persona de la brigada que li té afecte?
, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 49És ell qui em va fer conèixer la família de la Trini: pare i mare mestres, un germà que estudiava per químic, tots anarquistes. Vivien en un pis del carrer de l’Hospital fosc i tronat. El salonet de rebre estava empaperat d’un color com de sang de bou molt depriment; hi havia quatre balancins de Viena i una tauleta negra amb marbre blanc, i quan hi coincidien més de quatre persones calia seure en un divan, que feia al mateix temps de llit de la Trini ja que el pis era molt esquifit.
Joan Sales, Incerta glòria, pàg. 18
Tema de la setmana
Mots trets d’Incerta glòria, de Joan Sales