Definició
Es diu de la persona que admira i adopta les maneres i les opcions que estan més en voga en els ambients socials que passen per distingits, i que menysprea tot allò que no surt d’aquests ambients.
Hi ha molts esnobs d’esquerra apuntats a la causa de l’antiglobalització.
Ha estat una festa molt esnob.
Etimologia
De l’anglès snob, ‘pegot‘, i, en argot estudiantil, ‘no universitari’, d’on ‘de baixa condició’; en aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació llatina s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles.
Usos
Llavors, una minyona morena, massa pintada, va explicar amb un accent molt esnob, quasibé anglès, que li resultava impossible formular ni que fos l’àtom de l’inici d’una reflexió personal després del pensament genial i transcendental del gran Hegel. Tanta pretensió em va indignar i vaig intervenir.
Joan-Daniel Bezsonoff, Una educació francesa (Barcelona: L’Avenç, 2009), pàg. 55Vam menjar entrepans per la Rambla, abans d’arrecerar-nos en bars incòmodes, de noms exòtics, on bevíem líquids dits polinèsics entre plantes d’una Mediterrània casolana. Vam acabar abraçant-nos en una boîte freda i sorollosa, plena de fum. Vam prendre cafès a la part puta de la Rambla, vam escoltar música a la Chapa, i ens vam riure de la gent, esnobs de mentalitat encongida, dèiem.
Quim Monzó, «La noia del Mehari», dins Uf, va dir ell (Barcelona: Quaderns Crema, 1978), pàg. 78
Tema de la setmana
Etimologies curioses