Definició
Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca.
Ens esfetgeguem treballant de sol a sol, però no sortim de pobres.
També: desfetjar-se (valencià); esfreixurar-se
No cal que et desfetges que no t’ho agrairà ningú.
Etimologia
De fetge.
Usos
Al pare, malalt, van enxampar-lo a Barcelona. Era una persona significada, tenia mala peça al teler. D’altres, per menys, acabaven davant de l’escamot d’afusellament. Quan vaig tornar a Mequinensa i vaig saber que l’havien tancat a la garjola, vaig esfetgegar-me demanant avals i testimonis favorables.
Jesús Moncada, «Una finestra del carrer de l’Ham», dins Calaveres atònites (Barcelona: La Magrana, 1999)El corrent era fortíssim i ens portava directes al roquissar.
Jesús Moncada, «Riada», dins Històries de la mà esquerra (1981)
—Fora rem, Manel! —va cridar l’oncle—. Vosaltres dos foteu-li amb tota l’ànima!
Jo vaig parar, mentre Moles i Segarra, a l’altra banda, s’esfetgegaven.
Tema de la setmana
Verbs formats amb parts del cos