Tudar i atudar

El verb tudar i sobretot la forma derivada atudar és molt vigent al Rosselló, però, amb el sentit d’«apagar». En efecte, el sentit llatí de «protegir» amb expressions com «tudar el foc» que significava originalment «protegir-lo a la nit, cobrint-lo amb cendra», ha evolucionat cap al sentit actual d’apagar. (Joan Bosch, d’Elna)

El Diccionari del rossellonès, de Pere Verdaguer, en dóna molts exemples: «La llanti no s’atuda» (A. Jofre); «Amb una galetada d’aiga atudes el foc» (A. Saisset); «Lo Pau ja havia atudat les lampes» (P. Burlaner); «Lo llum s’atudant, la masovera gita al foc tres o quatre davantals de capses» (J. Bonafont); «Cada ciri que s’atuda és un home qui traspassa» (E. Caseponce), «Prop del teu cos, ben a ta vora | mon entusiasme és atudat» (J. S. Pons); «Tu cuida del foc, Galdric!… que no s’atudi» (J. S. Pons); «Ara s’han atudat les veus | d’aquelles hortes endaurades» (J. S. Pons); «Mon entusiasme és atudat» (J. S. Pons), «Tenen plomes de foc que atuda un xic la lluna» (J. P. Cerdà); «El llum és atudat» (P. Guisset). En occità també es diu atudar.

Mot relacionat