Som hereus dels estranys que entronitzen hotels
que encimenten platjals que urbanitzen l’atzur
Hi ha tants Judes aquí! Hi ha tants rics fariseus
que vendrien sa mare per treure’n profit!
He tractat de comprendre el Wittgenstein més fosc
Del que no es pot parlar cal fer-ne poesia
Macaret a l’hivern sembla Thule al fosquet
la serena que cau ve de Skjölden i lluny
veig el far de Favàritx que em vetlla la nit
Vull salvar amb cada mot els fragments enrunats
d’aquest món menorquí on comença la mar
i s’acaba una terra d’ullastres i pins
Els miratges no sempre són un paradís
ni els poemes un simple artefacte verbal
- Ponç Pons, «Insulària», dins Nura (Barcelona: Quaderns Crema, 2006) – vegeu aquí el poema complet
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...