Som hereus dels estranys que entronitzen hotels
que encimenten platjals que urbanitzen l’atzur
Hi ha tants Judes aquí! Hi ha tants rics fariseus
que vendrien sa mare per treure’n profit!
He tractat de comprendre el Wittgenstein més fosc
Del que no es pot parlar cal fer-ne poesia
Macaret a l’hivern sembla Thule al fosquet
la serena que cau ve de Skjölden i lluny
veig el far de Favàritx que em vetlla la nit
Vull salvar amb cada mot els fragments enrunats
d’aquest món menorquí on comença la mar
i s’acaba una terra d’ullastres i pins
Els miratges no sempre són un paradís
ni els poemes un simple artefacte verbal
- Ponç Pons, «Insulària», dins Nura (Barcelona: Quaderns Crema, 2006) – vegeu aquí el poema complet
Comentaris recents
anants i vinents
Són coses diferents; anades i vingudes són 'pass...
anants i vinents
Havia sentit dir anades i vingudes, però no això...
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...