En paraules de l’autor del Diccionari històric del valencià col·loquial,* “l’expressió ‘tros de’ seguida d’un substantiu té un caràcter ponderatiu de la paraula que segueix”. Per això un tros d’ase és més ase que un ase sencer, i la mateixa amb tros d’animal. En sentit no pejoratiu, tenim el cas “ser un tros d’home” o “de dona”, per dir que és un home o una dona més corpulent del normal. De fet, el diccionari esmentat en recull una pila: d’albercoc, d’alficòs, d’areng, de badoc, de bajoca, de canyamel, de carbassa, de meló, de poma podrida…
Així, el mecanisme es podria aplicar a qualsevol desqualificatiu per augmentar-ne l’efecte: “tros de carallot”, “tros de puta” (aquest se sent amb certa freqüència), “tros de dropo”…, encara que cal anar amb compte per no relliscar i engegar combinacions impossibles, com ara “tros de cagamandúrries”, per exemple, que faria riure.
- Pau Vidal, 100 insults imprescindibles (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 194
* Joaquim Martí Mestre, Diccionari històric del valencià col·loquial.
Segles XVII, XVIII i XIX (Publicacions de la Universitat de València, 2006)
Comentaris recents
figaflor
'Figaflor' també esmentada com 'bacora' arreu del...
figaflor
A Palafrugell als fluixos de caràcter i encantats...
figaflor
A les "Orgues" a Illa de Tet, els pares van arranc...
portar virosta
Jo sempre he sentit l'expressió "tenir mala viros...
ual·la!
Al País Valencià solem dir: alça Pilili....