Maria-Mercè Marçal
Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d’on tu m’acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.
Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l’ombra de l’ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.
Tu vius en mi i et mous pel clos comú
—aigua a l’aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra—
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l’urc se’m desaferra ?
Creixent en tu, la mar i jo som u.
Sal oberta VIII (1982)
Comentaris recents
matar la gana
Sinònim d'enganyar el cos....
panarra
Si la reina sapiera què és el giraboix, a Xixona...
ratpenat
A Arbúcies diem ratapinyada....
ganut -uda
Al PV també diem “famolenc”. Que té molta fa...
munt
A La Safor existeix l'expressió: una muntó....