L’expansió a tot arreu des del català és un fet incontrovertible. En castellà hi ha referència freqüent a les habitances rústiques, fetes amb toves o maons de terra i palla, com a característiques de les hortes de València i de Múrcia […]. També en castellà s’ha referit sempre sobretot a barraques de soldats i de gitanos. Des del català passà directament al Sud de França, també referint-se a les de soldats, que hom vol cremar; al fr. baraque (abans barraque, ja en el s. XV), i des del XVI hi és freqüent, aplicat a pescadors i soldats. Durant la guerra dels 30 anys, el francès va transmetre’l com a terme militar a totes les llengües europees: l’angl. barrack [especialment barracks ‘caserna’, 1678]; a l’al. baracke, al neerl. barak, a les llengües escandinaves i les restants germàniques, etc. Del francès pot venir així mateix l’it. baracca, almenys en el sentit militar. […] A diferència d’aquestes terres forasteres en català apareix amb aplicació molt més variada, que en el País Valencià es pot estendre igualment a construccions de pedra, i això és el que predomina en les zones rústiques del Principat i les Illes.
- Joan Coromines, entrada barraca, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 668
Comentaris recents
floricol
Dins el volum II de la Flora dels Països catalans...
figaflor
'Figaflor' també esmentada com 'bacora' arreu del...
figaflor
A Palafrugell als fluixos de caràcter i encantats...
figaflor
A les "Orgues" a Illa de Tet, els pares van arranc...
portar virosta
Jo sempre he sentit l'expressió "tenir mala viros...