Algunes variants del refrany d’avui, segons ens ha fet saber amablement el paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor:
– El que és fill d’un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap (Amades, 1951, Folklore de Catalunya. Cançoner)
– No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap (Elda Cruanyes, 1985, Tal com sona a Cadaqués)
– Qui de gat neix, de cap o de cua s’hi pareix (Vol dir que els fills solen semblar als pares) (El refranyer, per José Gargallo Gregori, 2008)
– Qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap (Sebastià Farnés, 1992, Paremiologia catalana comparada, IV) [L’Enciclopèdia de Farnés són 8 volums de gairebé mil pàgines cadascun. Cada entrada té moltíssima informació amb fonts i exemples. Molt recomanable.]– Qui és fill d’un gat, si no s’hi assembla de la cua, s’hi assembla del cap (Elvira Farràs, 1998, Ribera amunt són les boniques)
– Qui és parent del gat, li sembla de la cua al cap (Esteve Busquets, 1987, Els animals segons el poble)
Comentaris recents
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...
com una sopa
A Ille sur Têt, els pares parlavan de ser moll co...