La conquesta i ocupació d’un territori extens, entre el riu de la Sénia i els límits de Múrcia, no va ser una aventura improvisada i veloç, ni una passejada triomfal, ni una gesta gloriosa i puntual. Va ser un procés llarg i difícil per als conquistadors, llarg i penós per als conquistats. No va ser simplement una guerra, o unes poques campanyes militars amb batalles campals decisives entre exèrcits potents, sinó un seguit d’escaramusses, de setges de ciutats i castells, de rendicions i pactes, de resistència dels pobladors de la terra, de petites batalles puntuals: en definitiva, una pressió militar permanent, una resistència efectiva però irregular, i una història de més de vint anys marcada sobretot per l’ocupació dels nuclis urbans que decidien el control del territori.
- Joan F. Mira, Vida i final dels moriscos valencians (Alzira: Bromera, 2009)
ℵ
Trameteren primer corredors, e tornaren ab nova certa: los enemics volien rompre la muntanya per guanyar aquella aigua. Los crestians anaren devers aquella part. Com hi foren aplegats, los de peu començaren a escaramussejar, e durà per bon espai l’escaramussa, per tal forma que hi moriren molta gent d’una part e d’altra. A la fi, que fon quasi mig dia, los turcs, que veren que massa los estrenyien, desempararen la ferramenta e posaren-se en fuita.
- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, capítol cclxxxvi
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...