Un dels grans misteris sense resoldre de la lexicografia catalana continua essent el per què de l’adjectiu enxubat. Entenguem-nos: no del significat, que és evident (aquest sí que vol dir allò que sembla), sinó de la grafia. Si el diccionari mateix admet que és fill indiscutible del peix («per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril»), com és que el continuem escrivint d’una manera tan rocambolesca?
• Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...