libèl·lula
Â
Aquest invertebrat que, grà cies a la semblança, els nens anomenen ‘helicòpter’ en català es coneix amb molts noms, tots ells bastant pintorescos: estiracabells, cavallet del dimoni —o el diable—, parot —o parotet—, tallanassos, damisel·la, etc. Li passa com a la rosella, que tant és pipiripip com badabadoc, noms que només es pronuncien correctament en estat d’embriaguesa.
A casa meva, a Barcelona, dèiem i diem ‘espiadimonis’. Per això em va sobtar que una veïna de Castellar del Vallès em comentés, mentre m’ensenyava la bassa de Can Brunet —la bassa on els castellarencs van a treure’s la vida, tot i que no hi anà vem amb aquest propòsit:
—Goita, un estiracabells… És allò que en castellà en diuen libélula.
En castellà i en català . Perquè en la nostra llengua ‘libèllula’ ha guanyat la partida. Ja durant el modernisme, estil arquitectònic molt insectÃvor i hortofructÃcola, en tot de vidrieres, sedes pintades i biombos s’hi reproduïen espiadimonis a manta, com en una plaga egÃpcia.
Per si no ho sabien, Coromines admet ‘biombo’ quan el paravent és de fantasia, acolorit i ric en motius. Tots els paravents modernistes són biombos, cap no se n’escapa. El DIEC no accepta ‘biombo’, encara que el GDLCEC i el GD62, signat per LluÃs López del Castillo, sà que l’entren. Ara gairebé no n’hi ha, de biombos. Van desaparèixer amb el galant de nit, aquell moble que sembla un poema visual de Joan Brossa.
Per què ‘libèl·lula’ s’ha imposat? En el terreny artÃstic, en un museu, no hi veureu mai escrit ‘espiadimonis’. Per col·loquial, vulgar, banal. No és una paraula digna d’entrar al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Molt millor ‘libèl·lula’, que és una paraula molt acostada a la libélula castellana. També a la paraula convencional, formal, alemanya, italiana, gallega, portuguesa, romanesa. En anglès en diuen dragon-fly, drac volador.
Com veuen, tot el que és natural, corrent, amable i reconeixible en català , desapareix sota el pes d’un està ndard formal i disgustat. Hem d’escriure i enraonar en tot moment com si estiguéssim escrivint una entrada de l’Enciclopèdia Sopena. Tot tendeix a la insipidesa, a l’arranament, a la neutralitat. Els catalans sempre ens estem fent perdonar.
A l’entrada del Diccionari Alcover, el canonge va escriure sobre aquest insecte d’ales irisades:
… anomenades vulgarment ‘espiadimonis’.
Vulgarment. Vade retro. Satanà s, entorna-te’n.
espiadimonis
Â
Enric Gomà , Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar, amb dibuixos de Marc Torrent (Barcelona: Pòrtic, 2018), pà g. 131-132
Comentaris recents
malmenjat -ada
Mit aquà un exemple més d’un adjectiu tret dâ€...
menjotejar
Avui, la frase de l’exemple la trobi molt sorpre...
forn
No hi ha diferència....
ultramarins
El regust colonial d'aquest nom pren cos en la den...
adrogueria
Com a tu, LluÃs Emili, la terminació "-ia", sens...