Bòlid, bòlit, bèlit i tritis

«Vàreig nàixer al carrer de les Sitges, del districte cinquè, de Barcelona, l’any 1927. Recordo haver jugat a bèlit (com en dèiem) abans de la guerra, amb la protesta d’algun botiguer que temia que li trenquéssim algun vidre… Els actors Stan Laurel i Oliver Hardy van protagonitzar una pel·lícula ambientada en un país imaginari, de conte, on combatien contra una mena de dimonis, i una de les armes emprades era precisament un bòlit.» (Quim)

«Abans, el joc de bòlit era molt popular al Rosselló, però no es deia bòlit, es deia tritis. Avui, ha completament desaparegut dels carrers i dels patis d’escola de la mateixa manera que un altre joc de mainada que es deia ‘mastre’. Jugar a mastre consistia a capgirar amb un palet un cairó posat de cantó. Es deia també ‘jugar a palet i fúger’.» (Joan Bosch)

«Com bé comenten a l’enllaç que hi ha al mot bòlit (http://breu.bulma.net/?l6368), l’any 2005 es va dur a terme al barri de Sant Narcís de Girona el Primer Campionat del Món de Bèlit. El dia 4 de juny d’enguany es farà el II campionat (9h30, als jardins de l’antiga escola d’hostaleria de Sant Narcís, davant del Centre Obert). Després de l’acceptació que va tenir l’any passat, en aquesta edició s’han hagut de fer eliminatòries prèvies. Només comentar-vos que els que de petits ens ens ho passavem d’allò més bé jugant al carrer sempre n’hem dit ‘jugar a bèlit‘.» (Montse Casanova, Associació de Veïns del Barri de Sant Narcís)

• • •

Una sola consonant distingeix gràficament les formes bòlid i bòlit: un bòlid, escrit amb d final, es refereix a un meteor que travessa l’atmosfera i deixa un rastre lluminós. Per extensió, un bòlid és un automòbil que pot assolir una gran velocitat: Un bòlid de Fórmula-1. En canvi, un bòlit, escrit amb t final, es refereix a un tros de fusta acabat en punta en els dos extrems: qui antigament jugava a bòlit feia saltar aquest tros de fusta donant-hi un cop prop d’una de les puntes. Per descomptat la fusta sortia rabent, disparada, i d’aquí ve l’expressió anar de bòlit, que s’aplica a qui actua de manera atrafegada, esverada, precipitada.

David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005)

Mot relacionat