Des de Tolosa de Llenguadoc, rebem un missatge molt interessant de Joan Bosch:

A Perpinyà, boixac és una paraula completament desconeguda i amb la definició textual mai no hagués pogut endevinar de quina flor es tractava. Gràcies a les fotos, he pogut reconéixer la flor que nosaltres anomenem garronada i que es diu souci en francès.

Respecte a aquesta flor, tenim a Perpinyà dues expressions que ja han caigut en desús total perquè el comportament amorós del jovent ha canviat.

Una d’elles és «donar la garronada a algú», que significa «deixar el seu promès», perquè, antigament, quan una minyona volia deixar el seu enamorat, duia una garronada ostensiblement enganxada al cosset (o altra roba de vestir).

L’altra és «portar la garronada», que s’emprava a propòsit de l’hereva d’una família quan es quedava fadrina mentre que les germanes més joves ja estaven casades.

També hi ha una corranda que fa: «Garronada m’han donada, | garronada portaré! | Malhaja la garronada, | malhaja de qui me ve!»

D’altra banda, David Carrera Bonet, de Barcelona, ens informa d’un altre mot per designar la mateixa flor:

Quan vaig viure a Eivissa, allà del boixac en diuen llevamà, si no tinc mal entès a causa de les seves propietats («lleva ferides de la mà»). Encara que més lleus, la Calendula arvensis té propietats cicatritzants com la calèndula (Calendula officinalis), àmpliament emprada en medicina natural.

Al Diccionari català-valencià-balear trobem aquesta cançó popular mallorquina: «Es llevamans són p’es bous, | es margall per ses oveies, | es romaní per ses ‘beies | i es lli p’es verderols».

Joan Perera, de Ribes de Freser (Ripollès), ens informa d’una altra variant:

Quant a boixac, sé que a Músser de Cerdanya són anomenats gogets, això és, com l’occità. Trobo aquest mot molt adequat a la flor en qüestió, ja que és l’única flor que, a muntanya, apareix als jardins durant l’hivern, quan el fred tot ho rosteix; veure aquesta flor a l’hivernada produeix, doncs, un petit goig, un goget.

A part d’aquesta (in)versemblant explicació, aquesta flor és anomenada en castellà maravilla per les seves propietats curatives, que són moltes (només cal dir que conté «aspirina» —àcid acetil-salicílic). Com no serà, doncs, un petit goig —goget— alleugerir dolors i nafres amb aquesta flor?

Calendula arvensis (Herbari virtual de les Illes Balears, UIB)
http://herbarivirtual.uib.es/cat/especie/4251.html