—Tu i jo, Escanyapits, ens quedarem a guardar els fatos mentre els contrabandistes els porten en corrua a l’amagatall.
Pere Coromines, De plaer no n’hi ha mai prou (Barcelona, 1927)
Rosa Figuera Venturós, de Tremp, ens escriu:
El mot fato a les terres de Lleida es fa servir també per dir ‘tonto’ a algú. Per exemple:
–Aquest home és fato.
–Que estàs fato? (que estàs atontat? o encantat?)
I Joan Baraldés i Santamaria, de Sant Fruitós de Bages, ens envia aquest altre missatge:
A casa, del fato en dèiem al menjar que el pagès s’enduia al camp o a la vinya per menjar a l’hora de dinar. Anar al fato era quan el pagès s’aturava de treballar i anava a menjar a la barraca o a sota el cirerer. Portar el fato, era portar el menjar pel pagès que treballava a la vinya.
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...