La dita fa referència a les diferents rutes que es podien seguir, des de qualsevol indret d’Europa, per arribar fins a la ciutat de Roma, gràcies a la xarxa viària creada en l’època esplendorosa de l’Imperi, quan dominava el continent.
En constituir-se com a centre de la cristiandat, sovintejaren els pelegrinatges. Tant se val que fos com a penitència, per pura devoció, per venerar diverses relíquies sagrades, per rebre la benedicció papal o per tot plegat. Uns ho feien per obligació; altres, per exaltació religiosa; i molts, també, per curiositat, una mena de turisme antic que permetia visitar les belleses i els tresors de la ciutat. En qualsevol cas, fossin quins fossin els motius del viatge, sempre trobarien el camí idoni per arribar-hi, com hi ha múltiples maneres d’arribar a una fi.
- Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Barcelona: Albertí, 2016), pàg. 201
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...