Definició
1  Obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé, que no clouen.
Ho vaig veure per l’escletxa de la porta.
El sol entrava per les escletxes dels finestrons.
Entre les roques hi ha una escletxa que hi passa la mà .
2  (fig.)  Deixar oberta una escletxa a l’esperança.
Etimologia
Variant de cletxa, i aquest, de l’antic creta, derivat del llatà crepitare, ‘anar esquerdant-se’, amb l’aglutinació d’es-, comuna en mots catalans usats en plural (estisores, estovalles, etc.).
Usos
Cal remarcar que gairebé tots els catalans vÃctimes del nazi-feixisme als camps d’Alemanya fossin fills de la classe treballadora. Eren els més desvalguts, els qui menys ajut trobaren per a poder sortir dels camps de concentració francesos. En sortiren els intel·lectuals, els de professions liberals, els qui tenien relacions a França, els quadres importants dels partits; hi restaren els qui no saberen trobar l’escletxa per a fugir-ne. Els qui no tenien ningú.
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (Barcelona: Edicions 62, 1992)Mai Mercè no li consentà que li tragués la camisa de dormir, i no arribà a aconseguir més contacte amb el seu cos que l’estrictament necessari, el que permetia el forat de roba que deixava al descobert l’escletxa on havia de ser dipositada, d’una manera mecà nica i quasi asèptica, la llavor imprescindible per tenir descendència legÃtima, mentre ella resava a tots els sants que aixà succeÃs.
Carme Riera, Cap al cel obert (Barcelona: Destino, 2000)