escatainar v

Definició

La gallina, fer el seu crit.

Les gallines escatainaven al corral.

També: escaïnar, catasquejar… les gallines també cloquegen.

Etimologia

D’origen onomatopeic, tot i que hi poden haver contribuït encreuaments d’altres mots sinònims, com els dialectals catascar, catasquejar, amb els de crits d’altres animals, com aïnar, assaïnar (‘cridar el cavall’). El crit que fa la gallina és l’escataineig.

Usos

  • Al rellotge del menjador, que sempre anava endavant, van tocar les vuit. Ja hi devia haver les ampolles de la llet damunt de la taula. Una gallina es va posar a escatainar com si s’hagués tornat boja. Era la gallina negra que acabava de fer l’ou.

    Mercè Rodoreda, Aloma (1969)
  • Destacaven, allunyades les unes de les altres, nombroses alqueries emblanquinades; hi havia pertot homes i dones (elles amb la cara tapada) arreplegant canyots, o herba alfals, o llaurant tranquil·lament… Es sentien cançons exòtiques i melangioses que contenien notes llargues, sostingudes, semblants a llums onejants que aclarien el cel plàcid d’aquell reclot muntanyenc i amagat amb aspecte de paradís; escatainaven les gallines, cridaven de tant en tant els pollastres, bramulaven tristament vaques invisibles. Andreu pogué veure també, per dalt les altes carenes, torres i torricons que custodiaven la comarca.

    Enric Valor, «El darrer consell», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

Verbs que indiquen el crit, el cant o el soroll que fan els ocells

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

grallarxericar