esborneiar-se v

Definició

Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament.

En veure l’ós el cavall va esborneiar-se.

Anava esborneiat, que topava pertot.

Etimologia

De borni; d’origen incert, probablement d’una forma adjectival preromana indoeuropea born-io-, ‘ullbuidat’.

Usos

  • La Joana va fer un bot per engrapar la trena enrotllada a l’entorn del cap de Quima, però Quima va fer un gest amb els dos braços àgils i forts i la cunyada petita es va trobar adherida a la paret i una mica esborneiada. Quima s’hi va acostar llavors i li va fer una carícia a la galta:
       —Per què no fem les paus? —li va dir—.

    Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 86

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

turmassottombant