Definició
1  (m)  Animal que serveix com a reclam de caça.
2Â Â (adj i m i f)Â Â Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment.
Tot el dia bada i no fa res de bo: és un enze.
Etimologia
Del llatà index, indicis, ‘indicador, revelador’.
Usos
—Havia pensat donar-te aquestes cartes. Fins ara les guardava… com un enze. Jo també sóc un enze; molt més enze que tu quan m’hi poso. Només que ho dissimulo tant com puc. No les vull guardar més. Queda-te-les. Però no les miris ara. Prou temps tindrà s quan seré lluny… Me’n vaig, encara faria el ridÃcul. Adéu.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pà g. 149En mirallet es miren hores,
VÃctor Obiols, «Retrat robot des de l’aire», dins Versos i contracants (Barcelona: Edicions 62, 1997)
complagudes. (Hi ha potser
algun queixal corcat, postÃs.)
I el mirallet, sense respostes…
Empenyen anys i, sense avÃs,
amb cara d’enzes, ben compostes,
s’enfonsaran dins l’abÃs.
Tema de la setmana
Insults per a totes les ocasions… proposats pels subscriptors de CD1M. El d’avui és un suggeriment de Mercè Márquez, de Sabadell.
Quan jo era un nen, la mare em feia alguna pregunta i jo li contestava ‘em sembla…’. ella em corregia dient-me ‘una atzembla és un ruc’! i m’obligava a ser més precÃs en respondre.