enterramorts m i f

Definició

Persona que té per ofici enterrar morts.

Etimologia

D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).

Usos

  • Anàvem cap a la tomba de Keats quan vam veure que l’home que ens havia obert la porta estava cavant una fossa. Ella li va preguntar amb el seu mal italià si era per enterrar-hi algú. De la resposta va intuir que era una fossa comuna per a suecs i que, efectivament, aquell matí havien d’enterrar-hi algú. L’home era jardiner i enterramorts, una combinació que ara em sembla filosòfica.

    Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: laButxaca, 2011)
  • —Haurem d’avisar un metge —va dir un dels infermers.
       —Un metge? Ara és hora de demanar un metge —va dir en Tomàs amb una punta de sarcasme, perquè no aconseguia dominar del tot les seves emocions—, jo diria que el que ens cal és un enterramorts.
       —No et facis el graciós. Necessita algú que li signi el certificat de defunció —va replicar l’infermer.

    Margarida Aritzeta, El verí (Valls: Cossetània, 2002)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb la mort

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

decésletífer -a