ensopir v

Definició

1  Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit.

El beuratge ha ensopit el malalt.

(fig.)  És un poble ensopit, sense cap diversió.

2  Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt.

Estant aquí tot sol, m’he ensopit.

Usos

  • [8 de març de 1918]  Veure caure la pluja, a la fi, m’ensopeix. No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar, de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat. No hi ha manera.

    Josep Pla, El quaderns gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 88

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Un comentari a “ensopir”

  1. Ferran L. Naya i Alemany — Pego

    És curiós que el valencià que desconeix el verb ensopir i ensopit, sol dir “sompo” en el sentit d’ensopit (també diem bambau per babau…). A Pego, a més, de sentir sensació d’ensopiment diem atovar i estar atovar. Que és estovar (verb que també diem en sentit recte) amb un altre prefix que en canvia el significat.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fil per randatancar amb pany i clau