ensofrar v

Definició

1  Aplicar pólvores de sofre (als cultius) amb polvoritzadors o amb empolsadors.

Ensofrar la vinya.

Va tornar la màquina d’ensofrar perquè no anava prou bé.

2  Sotmetre alguna cosa a l’acció de l’anhídrid sulfurós produït per la combustió del sofre.

Ensofrar els taps en l’ensofrador.

En sentit figurat també vol dir ‘adular’.

Etimologia

De sofre, del llatí sulfur (sulpur, sulphur), -uris, mateix significat.

Usos

  • Començaren a treballar a punta de dia. Quan queia la tarda, mentre estaven ensofrant les tomaqueres, va arribar el carter. Deixà la bicicleta arrambada a la casa i des de l’altra banda dels filferros va cridar amb la mà ran de boca: «Pere Ferrer?» El vell es dreçà penosament, donà una ullada a Pere i una altra al carter amb un aire desconfiat.

    Mercè Rodoreda, «Cop de lluna», dins Vint-i-dos contes (1958)
  • El vi l’ensofren,
    Pere de la Mel l’ensofra,
    ensofrint, ensofrant el vi,
    Pere de la Mel ja ensofra el vi.

    La Carrau, «Pere de la Mel» (lletra popular; al disc Una dotzena, 2002)

Tema de la setmana

Mots derivats d’elements químics amb motiu dels 150 anys de la taula periòdica dels elements

Enllaços

3 comentaris a “ensofrar”

  1. Francesc Accensi i Alemany

    Respecte al terme d’avui, ensofrat, el germà del meu avi l’usava per dir ‘borratxo’… (suposo que pel fet que s’ensofraven les vinyes i els que en consumien el vi).

    Respon
    • RodaMots

      Efectivament, el DCVB recull que ensofrar també pot voler dir ‘embriagar’. Curiosament, el Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares recull aquestes altres variants:
      ensulfatada f Borratxera.
      ensulfatar-se prnl Emborratxar-se.

      Respon
      • Francesc Accensi i Alemany

        Estic veient, ara mateix, el germà del meu avi explicant històries de la guerra, dient “a Reus sempre hi havia algun noi una mica ensofrat que s’enfilava dalt del cavall del Prim…”

        És una expressió preciosa, que uso sempre… l’altra manera de dir ‘borratxo’ a casa era: “Encara acabarem dient «¡Viva el Rey!»…” Molt monàrquica no era, la família, no…

        Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

carburanttaca