És sempre més assequible i fàcil escriure coses confuses i enrevessades que escriure una llengua intel·ligible i normal. Si la confusió prové del tema complicat, s’ha de veure si el tema existeix realment o és una pura il·lusió de l’esperit, una pura bombolla de sabó. O sigui no res. Si la qüestió prové de l’estil, la cosa és més intencionada i maliciosa.

Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979)

No hi ha res més avorrit i enrevessat que un llibre de pedagogia. És molt revelador en aquest sentit que tots els pedagogs arribin a la conclusió, cap al final de les seves disquisicions, que l’enseyament ha de ser plaent i divertit. Que a l’escola s’hi aprengui a llegir i a escriure o no és irrellevant; el que compta és la forma, la intenció i l’alegria. De fet els nens mai no han après res de bo a l’escola —res d’utilitat, s’entén—, i per tant millor que se’n duguin un record agradable. «No hi vaig aprendre res, però m’hi vaig divertir molt», diran els nens, de grans, i els mestres podran respirar tranquils.

Guillem Simó, En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2003 (Pollença: El Gall, 2005), pàg. 369