enaltiment m

Definició

Acció d’enaltir o posar alt (el mèrit d’algú o d’alguna cosa); l’efecte.

Els van acusar d’enaltiment del terrorisme, però no en tenien proves.

Etimologia

D’enaltir, d’alt, del llatí altus, mateix significat.

Usos

  • Els admiradors de Stalin, malgrat tot, són una franca minoria. La gent amb estudis no s’hi apunta. D’admiradors de dictadors n’hi ha a tot arreu. Només Alemanya ha legislat contra el seu enaltiment. Però a la resta d’Europa no ha estat així. Els catalans, precisament, sabem prou bé quin és el preu d’haver estat indulgents amb els hereus del franquisme: tard o d’hora, hi tornen.

    Xavier Roig, L’enigma rus (Barcelona: La Campana, 2019)
  • Innocenci VIII era tan curt d’esperit com de forces corporals, arribà al pontificat sense cap idea de govern i sense saber què vol dir autoritat, i va ser una desgràcia per a l’església i per al poble de Roma, els primers dos anys del seu regnat tots vam viure, jo també, en ànsia contínua davant dels pitjors desordres, passàvem els dies entre les armes i la fam, després el papa mateix tingué por, es dedicà a deixar fer i a procurar l’enaltiment i la riquesa dels fills i dels parents, s’oblidà de tota obligació política i es tancà al palau nou dels jardins del Belvedere a prendre la fresca, a llegir i a no fer res…

    Joan F. Mira, Borja Papa (Barcelona: Proa, 2018 [1996])

Tema de la setmana

Mots i expressions amb ‘alt’

Un comentari a “enaltiment”

  1. Mariona Martí — Girona

    Quan veig en documents del temps passat
    descrites criatures esplendents
    i veig que en un poema afortunat
    d’una alta dama es fan enaltiments,

    llavors crec que els antics han desitjat
    (al carmí de la galta sempre atents,
    i atents als ulls i al rostre delicat)
    expressar la bellesa que tu tens.

    Perquè els elogis d’ells són profecies
    que la teva bellesa a tots auguren;
    però són versos de pretèrits dies

    i aquells mots seus tan sols et prefiguren.
    I jo, que tinc la sort de contemplar-te,
    no tinc paraules prous per enlairar-te.

    William Shakespeare en una “versió (molt aproximada) del sonet CVI” segons Gerard Vergés

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pel cap altabaixar