eixorc -a adj

Definició

Estèril, infecund.

«Les pus eixorques ciutats del món en riquees naturals se faeren antigament les pus riques del món en riquees artificials» (Francesc Eiximenis, Lo Crestià).

Etimologia

D’origen incert, probablement d’una base indoeuropea preromana exorkos, ‘privat de la capacitat de procrear’, en què intervindria el nom del testicle en les llengües indoeuropees (orgh-) (cf. gr. órkhis), amb el prefix ex- amb caràcter privatiu.

Usos

  • Cap somriure foll
    no trencarà la quietud
    d’aquest somni dolç,
    teixit de silencis.

    Brots d’herba
    lentament esquerden
    la terra
    eixorca i dura, on
    potser un dia neixi
    la paraula perfecta.

    Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 66

Tema de la setmana

Any Montserrat Abelló (Recordeu que aquesta setmana no enviem els mots per correu, només els trobareu a la web i al Twitter. La tramesa dels mots recomença dilluns 10 de setembre.)

 

La frase del dia

No culpis pas el mirall, la ganyota la fas tu.
—Proverbi rus

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sotjarnegar