eco m

Definició

1  Efecte d’una ona acústica que arriba, després de ser reflectida, amb una intensitat i un retard suficients per ser percebuda amb diferència de l’ona directa.
2  (fig) Repetició dels mots, l’estil, els sentiments, etc., d’algú altre.

Aquest discurs no és sinó l’eco del que va fer ahir el president.

Etimologia

Del llatí echo, i aquest, del grec ekho, ‘so, eco’. La llegenda de la nimfa Eco és una creació a posteriori de la poesia mitològica grega sobre el nom comú preexistent. Diferents llegendes presenten aquesta nimfa com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen. Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síl·labes d’allò que escoltava.

Usos

  • M’ensenyà l’escola a llegir
    paraules, equacions, enciclopèdies.
    Però què en faig jo ara, d’aquest paisatge?
    Com traduiré la soledat d’aquesta platja?
    Com lletrejar l’arena que a les ones entrega
    els castells dels infants? Consentirà un diccionari?
    M’exigirà música, espills, la ingenuïtat d’un eco?

    Josep Porcar, «Biaix», dins Els estius (València: Brosquil, 2008)
  • Lloris aturà la butaca posant una mà ferma sobre el llom de la maleta.
       —Ací teniu prou diners per fer una campanya digna.
       Ara el problema radicava a saber quina era per a ell aquella quantitat. ¿Els permetria de fer una campanya tan digna com la dels conservadors o la dels socialistes? Marimon mesurà amb els ulls la grandària de la maleta. Era com aquelles que en diuen d’un cap de setmana, però per a dues persones.
       —Joan —a Petit li va eixir una veueta fluixa, com si vinguera de molt lluny i només n’arribara l’eco final—, ¿com de digna?
       L’empresari dugué la maleta damunt la taula i l’obrí:
       —Quatre-cents milions.

    Ferran Torrent, Societat limitada (Alzira: Bromera, 2002)

Tema de la setmana

Els mites que vèiem la setmana passada continuen vius en moltes paraules corrents: en altres temps el gener el consagraven al culte de Janus (que amb el seu doble rostre esguarda d’una banda l’any nou i de l’altra l’any que tot just ha acabat), un afrodisíac s’inspira en Afrodita i un parc eòlic ens remet a Èol, déu dels vents. N’hem trobat uns quants més, d’aquests mots que tenen un eco mitològic. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Afroditaateneu