dienda f

Definició

Cosa malintencionada que s’afirma d’algú sense fonament per a fer-ho; rumor infundat.

No faces cas, això és una dienda que corre per ahí, però no és veritat. Déu sap qui s’ho haurà inventat.

Etimologia

Del llatí dicendus, ‘que ha d’ésser dit’, participi futur passiu de dicere, ‘dir’.

Usos

  • Es va esdevenir que els pares de Nabet, al fer-se riquets, es tornaren un poc devanits i pintaren la casa per dintre, li lluïren la frontera, es compraren una taula gran per a menjar-hi, i armaren una dienda en el poble.

    Enric Valor, «Nabet», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • Rosalia coneixia Teresa, coneixia tots els del poble i sabia per la punta dels dits totes les diendes i xafarderies. Era el seu ofici.

    Enric Valor, La idea de l’emigrant (València: Fernando Torres, 1982)

Tema de la setmana

Aquesta setmana deixem el timó de ‘Cada dia un mot’ a Eugeni S. Reig, d’Alcoi, amb mots extrets del seu llibre Les nostres paraules, publicat recentment per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un complement indispensable del seu Valencià en perill d’extinció, que ens ha estat molt útil en altres ocasions i continuem recomanant ferventment. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

córrer l’andolaen bajoqueta