deliqüescent adj

Definició

1  Cos que té la propietat de desagregar-se i tornar-se líquid en absorbir la humitat de l’aire. D’aquesta propietat se’n diu deliqüescència.
2  (fig.)  Vague, difús, evanescent.

Va presentar a l’editor un text deliqüescent, ple de llocs comuns.

Etimologia

Del llatí deliquescens, -ntis, participi present de deliquescere, ‘tornar-se líquid’.

Usos

  • Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan van trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

    Pere Calders, «Judici precipitat», dins el recull De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)

Tema de la setmana

Mots en sentit figurat

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

atiarsàtrapa