deixatar v

Definició

1  Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli.

Deixata’m un rovell d’ou amb llet.

Per a fer merengues cal ben deixatar les clares dels ous.

2  Perdre consistència.

La conferència s’ha deixatat a mesura que el ponent s’endinsava en cabòries personals.

Etimologia

Del llatí exaptare, ‘adaptar, lligar’, que degué prendre el sentit de ‘deslligar, desfer’, com a forma negativa d’aptus, aptare.

Usos

  • Aleshores deixatà un ou en el plat de deixatar i hi posà un polsim de sal. Féu la truita. Agafà la safata i hi deposità el tovalló de la vella, els seus coberts, el got d’aigua, i un plat.

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 241

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escapolir-seobac -aga