decibel m

Definició

Unitat per a mesurar relacions de potències iguals a la desena part del bel, de símbol dB. El bel és la unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica, la relació entre dues potències, especialment acústiques; el seu símbol és B.

Etimologia

De deci-, forma prefixada del mot llatí decimus, que significa ‘desena part de’, i bel, del nom del físic nord-americà, d’origen escocès, Alexander Graham Bell (1847-1922).

Usos

  • Extretes del gran llibre de l’Experiència, les principals reaccions estratègiques d’aquest tipus de persona insociable solen ser les següents. Primera: fer-se l’ofès. Els veïns li han fet saber, de la manera més educada possible, que els decibels del seu aparell de música engegat a les quatre de la matinada resulten incompatibles amb el son. Aleshores, l’agressor acústic es fa l’ofès i, en un intent de no haver de donar més explicacions i continuar posant la música a tot drap, pretén traspassar la pressió moral als que se li han queixat i es presenta com a víctima encara que ell sigui el botxí.

    Lluís Muntada, «L’agressor acústic» (El Punt, 17 de setembre del 2005)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb la física

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fotóunça