Definició
Estant en aquell lloc; expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc.
Jo m’ho mirava de la finestra estant.
Vam sentir el timbre de la cuina estant.
D’aquí estant no se sent res.
De dalt estant el poble sembla ben petit.
(fig.) De fora estant és fàcil de criticar.
Usos
L’acomplida criatura passeja en aquest moment per la platja. Ve conversant encara amb unes amigues. És sempre la més alta, i més alts que ella no hi ha sinó el cel i la nit. Callant, aplicant l’orella, podeu, de dalt estant del Casino, entendre les seves paraules.
Eugeni d'Ors, «I. De l’aparició de la Ben Plantada», dins La Ben Plantada (1911)
Llavors ocorre quelcom d’íntimament dolç. Callant, aplicant l’orella, donant tota l’ànima a l’atenció, heu sentit com la Ben Plantada parla amb les seves amigues en català pur i escaient.
Tema de la setmana
Cent anys de La Ben Plantada.