davall-davall adv

Definició

1  Cobertament; sense manifestar-se a l’exterior.
«Que de pena pas i call, | allunyat de vós, mon bé! | Me’n pren com un formiguer | que crema davall-davall» (cançó popular mallorquina).
2  (fig.)  Dissimuladament; de manera amagada, que no transcendeixi al públic.
«Que és de mal i que és de mal | no poder-se declarar! | Set mesos vaig festejar | d’ullades davall-davall» (cançó popular mallorquina).

Usos

  • Al mateix temps es va incrementar la tendència esquerrana —que sempre havia covat davall-davall— d’oposició als privilegis i a la jerarquia eclesiàstica que contribuïa a mantenir-los, i la política prengué matisos de lluita que abans no tenia. La gent obrera, guiada per companys de treball semiinstruïts i per algun home d’instrucció superior, reforçava la consciència dels seus drets, i les forces d’oposició a l’estat de coses secular anaven augmentant.

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 109

Tema de la setmana

Reduplicacions

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xano-xanogori-gori