Al mateix temps es va incrementar la tendència esquerrana —que sempre havia covat davall-davall— d’oposició als privilegis i a la jerarquia eclesiàstica que contribuïa a mantenir-los, i la política prengué matisos de lluita que abans no tenia. La gent obrera, guiada per companys de treball semiinstruïts i per algun home d’instrucció superior, reforçava la consciència dels seus drets, i les forces d’oposició a l’estat de coses secular anaven augmentant.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 109

Açò precisament podia haver servit de justificació a Olcina per a demanar que no fossen molestats, amb la qual cosa aconseguia un doble efecte: l’exemplaritat —càstig dels qui es mostraven dialècticament més agitadors— i la divisió de l’enemic —sembrar la desconfiança, el pensament en una possible traïció davall-davall d’aquells dos elements tan importants per a l’organització obrera.

Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)